Quan ets lluny de casa, t'agafes amb força a qualsevol cara que et resulti coneguda, a qualsevol so que soni, per un moment, a llar. Quan fa poc que ets lluny de casa passa això. Quan fa molt poc. La Carme ja no recorda quant temps fa que és lluny de casa. Recorda els ulls blaus del pare i les mans suaus de la mare, però la seva veu cada dia és una mica més lluny, més lleu, més apagada.
La Carme treballa netejant les oficines d'un edifici al Passeig de Gràcia. Dorm poc i plora molt. Cada dia, a 2 de 5 del matí l'alarma del seu mòbil la torna a una realitat en la qual no es reconeix. Una realitat que no li agrada. "Pip-pip, pip-pip, pip-pip". Obre els ulls, agafa alè i s'aixeca. "Un, dos, tres. Som-hi, un dia més. Un dia menys". S'ho repeteix mentalment un dia rere l'altre i a estones, fins i tot, s'ho creu.
La Carme és jove i té els ulls una mica menys verds que fa uns anys, però encara són espectaculars. Té el color de l'aigua de Menorca.
Agafa el metro cada matí a les 6 en punt, però avui són les 6 i un quart i encara no ha passat.
Diuen que si agafes un caragol de mar i te'l poses a l'orella, el pots sentir. La Carme veu com s'acosta el metro i també li sembla que el sent. El mar. Els dies de sal i felicitat. Sospira, es posa el diari a la bossa i s'asseu. Per un moment aquell record li fa obrir els ulls i mira al cel. Un cel blanc, en forma de sostre, i es pregunta: i si avui és el dia menys pensat?
Quan encara li queden 3 parades per arribar al seu destí, el seu company de seient la treu del seu núvol: "perdona, t'ha caigut aquest paper. Que tinguis un bon dia".
Abans que la Carme pogués reaccionar, el noi ja ha abandonat el vagó. La seva cara li resulta familiar. Per un moment pensa que serà el seu número de telèfon i s'enfada, perquè ella no està per aquestes coses. Però de seguida es treu la idea del cap. Com s'ha d'haver fixat en ella? Impossible.
Resignada i encuriosida a parts iguals, obre el paper, minuciosament doblegat i llegeix: "els teus ulls m'han fet tornar als estius de la meva infància. Als dies de platja o piscina. O ambdues. A les tardes interminables. A l'aigua de la Macarelleta. Als gelats de maduixa. A l'olor d'aftersun. A la sal a les pestanyes. Al clor al cabell. I t'estaràs preguntant per què t'explico tot això. T'ho diré. No entenc com una persona que té ulls d'estiu pot tenir mirada d'hivern. Recorda. Recorda qui ets. I torna-hi. Torna-hi sempre que puguis. Perquè els records són, amb tota certesa, els que moltes vegades ens salvaran de la vida.
Demà et veuré, com sempre, i espero veure una mica de primavera en tu.
S'acosta l'estiu.
Que tinguis un bon dia". R.
¡HASTA LUEGO!
Hace 11 años
